He vist The Reader i toca dos temes que m’interessen: la importància de la memòria i la dificultat d’actuar amb sentit de la justícia en els assumptes personals. La pel·lícula explica la vida d’un home marcat per una aventura amorosa. El protagonista s’embolica, quan té 15 anys, amb una dona madura  que se’l tira apassionadament durant uns mesos. Anys més tard, quan comença a pair el record d’aquella experiència espaterrant que li aigualeix totes les altres, s’assebenta que la seva vagina furiosa havia estat carcellera d’Auswitch.

El cop és fort. En el judici que la condemna, davant d’un públic hipòcritament escandalitzat, ... [Més]

Dijous al vespre vaig tenir la sort de poder presentar, a la Fundació Catalunya Oberta, el meu nou llibre, El nostre heroi Josep Pla (A contravent). Va oficiar l’acte el Vicent Sanchis però com que jo també havia de parlar i tinc una oratòria confusa, portava unes notes per evitar cometre una d’aquestes atrocitats socials per les quals sóc tan famós. Volia penjar les notes avui. Ara toca fer propaganda del llibre, que sortirà la setmana que ve. Però caminant cap al Majèstic, l’ipot a l’orella, les mans a les butxaques, aquesta parca que duc com una sotana i el ... [Més]

La història i la literatura romàntica van plenes d’aquests homes titànics que, amb la força del seu encant monstruós, atrauen masses de seguidors al·lucinats. Gairebé tots tenen en comú una cosa: el seu final tràgic. Sempre hi un punt en què, emborratxats pel seu poder de convicció, aquests titans perden la mesura i acaben fent més mal que bé. La figura de l’heroi tràgic encegat per la força del seu pensament sempre m’ha fet molta pena. Em fa pensar en allò que podia haver estat i no va ser. En quin moment l’heroi deixa de controlar el seu discurs i ... [Més]

Trec aquesta frase del diari: "La clau és prendre la decisió de ser feliç". Ho dubto: això seria com prendre la decisió d’anar al cel. Jo crec que la clau és ser prou valent per viure segons el teu sentit de la veritat i la justícia. Això sí que es pot decidir. La felicitat és producte d’una coherència, d’una fe. Per això no es pot comprar ni regalar, ni serveix de res robar-la. La felicitat ve de la fe que tenim en l’esforç constant que fem per créixer i per donar-nos. És la conseqüència d’una trajectòria, de la convicció que ... [Més]

Acabo els dietaris de Tolstoi una mica trasbalsat, amb el sentiment de culpa remogut, ballant dins meu la polka. Això és un dietari i no les notetes que escric jo. Un dietari hauria de servir per torturar-se, per donar relleu als pensaments que ens fan la vida difícil, que ens obliguen a escoltar el nostre afany de perfecció. Res d’ironia, ni de vaselina, ni de gràcia alada. Res d’això: en un dietaris hi hauríem de treure l’inquisidor, el policia, l’assassí. També el Romeu enamorat, esclar. La qüestió és arrencar-se les passions en brut, amb la mínima intel•ligència. Tot al contrari ... [Més]